La setmana passada la Laia ens va explicar un conte
de la castanyada que ens va portar la
Carla.
Així comença la història:
-
Avi, no tens escapatoria, ens has d’explicar una història!
-
Però Pau, no siguis tanoca, no ho veus que ara no toca. Sempre emboliques la
troca!
Castanya va, castanya ve.
-Si
ens l´expliques et dono un panellet!
-Que
n’ets de pesat, fillet.
-
I de
moniatos, també n‘hi ha, i de castanyes si et vols escalfar.
-Ja
veig que no me´n podré escapar!
Castanya va,
castanya ve.
-Voleu la
història del gripau i la bassa, o la del nan i la carbassa?
Us
explico què va passar amb l’aranya, o voleu l’aventura de la muntanya?
-Avui,
que és Tots Sants, la festa de la castanya!
Castanya va, castanya ve.
-Quan
jo era petitet, era molt entremaliat!
...
Com creieu que acabarà la història?
Yaiza i Nil .
4 comentaris:
...m'agradava molt menjar castanyes i boniatos.. i ho feia per tots costats...
un dia la mama em va trobar mentjant-me un per sota el nas...
Renoi! va cridar!la mama
No has deixat cap al cabàs!
Què farem ara sense castanyes?
Jo també en vull un grapat!
I menjar-me-les sota la taula
amagada al teu costat!...
L'historia es tant xula que estic per menjar-me les castanyes del llibre!;p
El conta era xulu?
El conta era molt llarc o era mes curt.!)
Publica un comentari a l'entrada